Joan Margarit: arquitectura poètica

Joan Margarit: arquitectura poètica

Joan Margarit Consarnau va ser un arquitecte i poeta català que va dedicar la seva vida a les seves dues grans passions: la construcció de majestuoses edificacions i la creació d’una obra poètica focalitzada en el seu autoconeixement i l’expressió del seu amor i puresa més íntims. L’arquitecte, que compta amb més de 60 obres publicades, va viure els seus últims dies fent el que més li agradava: escriure. Margarit va morir el febrer passat als 82 anys a causa d’un càncer limfàtic, que no li va impedir acabar el seu poemari “Animal del Bosc”, que es publicarà com a obra post mortem.

Una vida dedicada a l’arquitectura

Margarit va néixer en Sanahuja en ple apogeu franquista en un si familiar d’arquitectes, que va marcar la seva projecció de futur d’una manera notable. Va estudiar Arquitectura fins que va aconseguir la càtedra de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, mentre impartia classes sobre càlcul d’estructures en la universitat. Ja llavors va començar a donar curs a la seva imaginació literària, donant peu a una carrera també consagrada a l’arquitectura de paraules, la construcció de poemes que li permetés autoconèixer-se i entendre la seva puresa interior i amor per la vida.

Quant a l’arquitectura entesa de manera literal, va participar en nombrosos projectes de renom internacional, i va compartir espai amb grans companyies com Buxadé, Corretja i Milá. Algunes de les seves obres més destacades van ser:

  • Integrant de l’equip guanyador del Concurs Internacional per a l’Anell Olímpic de Barcelona.

  • Autor del projecte i direcció de l’estructura del temple gaudinià de la Sagrada Família.

  • Va projectar la Cúpula del Pavelló Poliesportiu Fernando Buesa de Vitòria (al costat de Carles Buxadé), l’Estadi i Anell Olímpic de Montjuïc (al costat de F. Corretja i A. Milá) o el Museu de la Ciència i de la Tècnica a Catalunya, situat a Terrassa.

  • Va participar en el reforç del Monument a Colón de la ciutat comtal, la restauració de l’Edifici del Rellotge de l’Escola Industrial de Barcelona i la rehabilitació de la Torre de l’Hospital de Sant Pau, en el Conjunt de la Vila Universitària de la Universitat Autònoma de Barcelona, així com en l’Institut Municipal de Recerca Mèdica a l’Hospital de la Mar,

  • A més, va ser professor i catedràtic de Càlcul d’Estructures de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i en 2003 va ingressar en la Reial Acadèmia d’Enginyeria.

Joan Margarit: arquitectura poètica

A més, ha estat àmpliament guardonat per la seva participació en projectes arquitectònics:

  • Va rebre el Primer Premi en el concurs per a la remodelació del carrer Casp de Barcelona en 1970.

  • Ostenta el Premi Nacional d’Estructura Metàl·lica pel Pavelló Fernando Buesa a Vitòria (1977) pel qual va obtenir també el Premi Europeu d’Estructura Metàl·lica.

  • Va guanyar el Premi del Foment de les Arts Decoratives en 1990 per la remodelació de l’Estadi Olímpic de Montjuïc, un Premi FAD per la rehabilitació de l’Edifici del Rellotge (1990), i va ser Premi FAD per la col·laboració en el Palau Municipal d’Esports i Centre Esportiu Municipal de Pilota de Barcelona i Premi Nacional d’Arquitectura Esportiva (2000).

Poesia: una arquitectura paral·lela

Quant a la seva segona passió, l’arquitectura poètica, va ser un cèlebre escriptor que compta amb diversos guardons, i ostenta un repte històric: és el primer autor català a haver guanyat un premi Cervantes, amb el qual va culminar la cúspide de la seva carrera en 2019.

La seva passió per la poesia comença en la seva joventut, on combina la càtedra amb la passió per escriure, ja que ell considera que li permet consolar a la persona solitària que tots portem dins. Cada vegada més, l’arquitectura poètica va anar guanyant terreny enfront de la construcció d’edificacions, i va ser un gran punt de suport per a superar la mort de la seva filla amb tot just 30 anys acabats de complir.

L’ilerdenc compta amb un llegat poètic format per més de 30 llibres, entre assajos i poemaris, i obres traduïdes a sis idiomes. La seva extensa obra acumula més de vint premis i distincions, entre els quals destaquen:

  • Premi de la Crítica Serra d’Or de poesia (1983, 1985, 2006).

  • Premi Carles Riba, d’Òmnium Cultural (1985).

  • Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya (2008).

  • Premi Jaume Fuster de la AELC (2015).

  • Premi Nacional de Poesia del Ministeri de Cultura (2008).

  • Premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana (Patrimoni Nacional, Universitat de Salamanca, 2019).

  • Premi Cervantes, el guardó literari més important en llengua castellana.

Joan Margarit: arquitectura poètica

Després d’haver rebut el premi Cervantes a les mans del rei, que va viatjar a Barcelona per a lliurar-l’hi presencialment, va continuar escrivint. Després de rebre la notícia que trencaria el curs de la seva vida, un càncer limfàtic, va centrar els seus últims esforços en “Animal del Bosc”, obra que es publicarà en les pròximes setmanes per a homenatjar l’escriptor.

Coneixies aquesta doble faceta arquitectònica? Quina és la teva obra favorita, de qualsevol d’elles?