Barcelona 92’: la ciutat de Cobi

Barcelona 92’: la ciutat de Cobi

Els Jocs Olímpics són la major celebració esportiva que existeix en el món: 33 esports i 50 disciplines conformen els més de 300 esdeveniments que es celebren en l’etapa hivernal i estiuenca d’aquesta disputa internacional. Actualment ens trobem a l’espera que es celebri la XXXII edició a Tòquio, encara que sempre ens quedarà gravada l’única data que ha acollit la península: els Jocs Olímpics de Barcelona del 92’.

Barcelona, abans dels Jocs Olímpics

La ciutat comtal és coneguda mundialment per la seva distribució en illes, travessada per un carrer diagonal que creua tota l’àrea metropolitana. Una ciutat pensada per i per als seus ciutadans, en la qual destaca la comunicació viària per la ciutat (quan no hi ha trànsit, es clar) i l’aprofitament dels espais públics.

En 1986, quan es va anunciar que Barcelona es convertiria en la seu dels Jocs Olímpics de 1992, tota una ciutat es va alçar en aclamacions per a celebrar l’esdeveniment. Aquest no sols es convertiria en en un focus a nivell mundial per l’esport, sinó que l’adaptació dels escenaris esportius a l’àrea metropolitana va ser molt diferencial respecte a les altres edicions.

Barcelona 92’: la ciutat de Cobi

Com es van plantejar els JJOO de 1992

Barcelona va saber aprofitar aquesta oportunitat per a dur a terme una gran transformació urbanística. Es van executar en poc temps tots els projectes pendents de reconstrucció, que van ajudar a resoldre els problemes reals de la ciutat, fugint de l’estratègia especulativa que havia marcat les edicions anteriors. Amb l’objectiu d’adaptar els Jocs Olímpics a la ciutat i no a l’inrevés, es desenvolupa un projecte de renovació urbana que preveu intervenir sobre l’existent, i no expandir els límits de la ciutat.

Amb l’objectiu de crear una àrea olímpica funcional, es van triar quatre grans àrees i van millorar el sistema general de les infraestructures. El primer pas va ser racionalitzar el sistema ferroviari, que va permetre alliberar sòl públic per a construir espais esportius, i es va ampliar el sistema de drenatge i evacuació d’aigües pluvials i residuals. Finalment, es va reestructurar el sistema viari amb la construcció del cinturó de rondes, que va permetre connectar les àrees olímpiques i millorar la fluïdesa del trànsit urbà.

Barcelona 92’: la ciutat de Cobi

Remodelació de Barcelona

Barcelona va crear una àrea olímpica formada per quatre zones:

  1. Àrea de Montjuïc. Es va remodelar part de la muntanya de Montjuïc per a crear l’Anella Olímpica, dissenyada per Carles Buxadé, Joan Margarit, Federico Correa i Alfons Milà. Es va treballar sobre instal·lacions esportives existents com l’estadi de Montjuïc o les Piscines Picornell, i es van construir nous espais com el Palau de Sant Jordi o l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya.

  2. Àrea de la Diagonal. Per a millorar la comunicació dels espais olímpics i el flux del trànsit, es van construir les rondes Litoral i de Dalt al llarg del perímetre de la ciutat, així com els nusos de la Trinitat i del Llobregat. Aquestes rondes, planificades per Josep Acebillo i Alfred Morales, es sumaven a la ja existent Ronda del Mig, que creua la ciutat.

  3. Àrea de Vall d’Hebron. Va passar per una completa remodelació per a reordenar el barri. Va comportar la combinació de barris verds, grans eixos i instal·lacions esportives dels Jocs Olímpics, com el Camp de Tir amb Arc, el Pavelló de la Vall d’Hebron o el club de Tennis de la Vall d’Hebron.

  4. Àrea de Poblenou. Es va remodelar tota la zona marítima per a crear una àrea òptima per a l’allotjament dels esportistes durant els jocs. El projecte liderat per Martorell, Bohigas, Mackey i Puigdomènech va contemplar soterrar el ferrocarril de la costa per a guanyar espai i es va construir un nou port (Port Olímpic). A més, un de les grans fites d’aquesta remodelació va ser l’obertura de la ciutat a la mar per a acostar-lo als barcelonins, que van canviar la seva manera de relacionar-se amb la costa. Lligat a aquest projecte, es va construir el nou Port Vell, liderat per Jordi Henrich i Olga Tarrasó, que inclou l’actual Maremàgnum i la passarel·la pivotant.

La ciutat de Cobi

Més enllà de la remodelació d’aquestes quatre àrees, va haver-hi altres actuacions que van ajudar a crear el millor ambient per als jocs: la construcció de parcs com el Mirador del Migdia o el de Nova Icària, o l’entrada revolucionària de grans infraestructures de telecomunicacions com la Torre de Comunicacions de Collserola (de Norman Foster) o de Montjuïc (de Santiago Calatrava).

A nivell emocional sempre quedarà la campanya “Barcelona, posa’t maca” que es va dur a terme des del 1986 per a la restauració de façanes o nostre volgut Cobi, que ens va acompanyar en totes les proves.

Barcelona 92’: la ciutat de Cobi

Vas poder anar-hi a veure algun dels esdeveniments? I practiques esport a alguna de les instal·lacions olímpiques?