OBRA

CA / ES / EN
Obra BCN: Observatori per a la Rehabilitació Arquitectònica de Barcelona


	

Notícies

Ca l'Alier, un exemple d'innovació urbana

30/01/2020

El dijous 23 de gener, l’OBRA va poder gaudir d’una visita guiada a les instal·lacions de Ca l’Alier, un antic recinte fabril rehabilitat i remodelat a Poblenou que, conjuntament amb Can Framis (Fundació Vila Casas); Can Jaumandreu (Vapor de la Llana); Cooperativa Pau i Justícia (Sala Beckett);i Can Ricart, conforma aquest patrimoni industrial destacat del Poblenou que ja ha estat transformat per a donar servei de ple en aquest Projecte de Renovació Urbana i nou model de ciutat que representa el pla 22@, un projecte que està transfomant 200 hectàrees de sòl industrial de Poblenou.   

Un renovat ‘Ca l’Alier’ que ha utilitzat tots els principis bàsics de l’arquitectura sostenible per a esdevenir un model de referència: anàlisi de lloc (solucions que han de ser funcionals i adaptades específicament al lloc del projecte, com la topografia, els microclimes, etc.); disseny de l’edificació (el sòl consumit per l’edificació ha de ser limitat; s’ha de consumir la menor àrea verda possible); aprofitament de característiques naturals (es recomana la utilització d’energies renovables, com plaques solars, eòliques, etc.); edificacions eficients (el consum d’energia de l’edifici ha de ser planificat a diari; si no, no pot ser considerat com ecològic); construcció conscient ( la construcció de les estructures, el sistema sanitari i alternatives de sistemes constructius han de ser utilitzats al mateix temps que materials eco-amigables); i reducció de consum (ventilació ambiental, energia i materials de consum han de ser presos en consideració en el funcionament de l’edifici).

Per tot això, i no en va, el juny de l’any passat va  rebre un premi ‘Catalunya Construcció’, i convertint-lo -sense gaire risc d’equivocar-nos- en un dels pocs edificis de l’Estat espanyol que compta amb una certificació Leed Platinum emesa pel U.S. Green Building Council. Un edifici ubicat en una de les ‘pastilles urbanes 22@' i que discórre entre dos eixos (el de Pere IV (desenvolupament cultural) i el de Cristóbal de Moura (eix verd)), que s’estan potenciant des del mateix Ajuntament de Barcelona.
 
La Rehabilitació que s’hi ha dut a terme

Per a que tingueu una visió genèrica de com es l’edifici: aquest s’estructura en tres naus i tres plantes (un sòtan per a les instal·lacions; la planta baixa per a la Fundació BIT Habitat i una part de les oficines de Cisco); i el primer pis, per a aquesta última empresa.   
El projecte de rehabilitació de Ca l’Alier parteix del punt de preservar el valor patrimonial i arquitectònic del conjunt de les naus, mantenint les particularitats tipològiques i estructurals de cadascuna d’elles, i fer una millora arquitectònica respectuosa amb el medi ambient.  
Veiem doncs, com aquesta millora es pot apreciar en cinc àmbits de l’immoble: l’element o icona visual de referència que ens transporta al passat industrial: la xemeneia (representa l’establiment de la fàbrica en els seus inicis); les façanes (s’han eliminat els cossos afegits, recuperant i reconstruint diversos elements amb una fabricació idèntica, de recuperació o nova); les bòvedes (mantenint l’estructura de bòvedes catalanes de totxana, i posant en valor els elements estructurals originals); el camí central (les dues naus  rehabilitades estaven separades per un pati general d’accés al conjunt industrial; i ara s’ha cobert i reconvertit en un atri); i el sòtan (s’hi ha aplicat una tècnica innovadora de microinjecció de ciment per a consolidar el terreny i impermeabilitzar-lo).
 
 
Edifici Intel·ligent

I com comentàvem línies amunt, aquesta certificació Leed Platinum (màxima d’aquest segell)  que li han atorgat a Ca l’Alier respon a l’aplicació d’uns paràmetres innovadors que citem a continuació: la reutilització d’aigües grises i aprofitament de les aigües pluvials; recollida pneumàtica de residus; tenir el servei de Red District and Cooling de la ciutat; plaques solars; comfort acústic; sistemes d’il·luminació eficients; ascensors eficients; o la reutilització de materials d’obra. 

Un altre aspecte on val la pena aturar-se uns minuts és en els dos tipus de mesures que s’han utilitzat per a aplicar l’eficiència energètica: les mesures passives i les actives.

(Recordem que les passives són aquelles que milloren la demanda tèrmica de l’edifici sense cap ‘actor’ físic).

Aquí, hi trobem, doncs: un edifici construït sota el CTE (Codi Tècnic de l’Edificació): això vol dir que s’acull a la normativa per a edificis nous, la qual cosa implica demandes de calor i fred reduïdes dins l’edificació a través d’envolvent (amb transmitàncies tèrmiques per sota de 0,65W/m2K); un aïllament tèrmic i control de les filtracions a través dels tancaments; protectors solars a les finestres (del tipus lama o parassol); fusta certificada FSC (ecològica); i vidres polaritzats.

Actives:

(Les mesures actives són aquelles que milloren la demanda tèrmica de l’edifici a través d’’actors’ físics).

En aquest apartat hi trobem l’adscipció a Xarxa de Fred i Calor de Districlima del 22@, una xarxa de fluids freds i calents que doni servei al ‘districte’ i que reguli les temperatures dins de les edificacions d’aquesta xarxa. Una altra característica de millora que incorpora: la central fotovoltaica ubicada en el sostre de les dues naus principals de l’edificació, amb una potència instal·lada de 70 kWp, que representa aproximadament el 70% del consum elèctric de serveis comuns de l’edifici. O també la il·luminació (LED) amb detectors de presència per a la il·luminació, fet que redueix el consum d’aquesta; o el mateix sistema de climatització (mitjançant fancoils), que té incorporats sensors de temperatura i funcionen com un termòstat, regulant la temperatura de les sales.

Tornant a la certificació (Leed Platinum) Ca l’Alier incorpora aquests aspectes que el fan excel·lir: fusta sostenible; baix consum d’energia; fonts d’energia certificades el mínim de les quals un 35% són renovables; una demanda de calor i de fred coberta amb energia 100% renovable o d’alta eficiència. Per exemple: Districlima, en puntes de demanda de calor pot arribar a fer ús de Gas Natural. 

I, com a apunt final, tres conceptes a tenir en compte que també converteixen Ca l’Alier en un ‘Smart Building’ de primera categoria: la utilització del ‘Mur Babylon’, una mesura d’economia circular que funciona com a filtre biològic (aigua de la pluja s’emmagatzema en diversos dipòsits i aquesta, posteriorment, es pot utilitzar com a rentamans, en banys, etc.).

El sistema Scada, que és una interfície de visualització de les dades de l’edifici on poden monitoritzar-se en temps real les temperatures i nivells d’humitat relativa en cada sala, a més de visualitzar un mapa de temperatures, consums energètics i estat dels sistemes de l’edifici en temps real, per a posar algun exemple.

O el nZEB (concepte de l’acrònim en anglès,‘Near Zero Energy Building',que traduït al català, significa un edifici de consum d’energia quasi nul): i Ca l’Alier és un edifici considerat així degut a la seva aportació fotovoltaica, així com l’energia de la xarxa de Districlima, amb la qual cosa l’edifici és a prop d’una demanda de ‘0’ energia procedent de fonts externes.         
 
BIT Habitat i Cisco Systems: un tàndem que aposta per la innovació urbana

L’espai de Ca l’Alier el gestiona l’entitat BIT Habitat, que té com a missió desenvolupar una doble línia d’actuacions: el Taller de Ciutats, que difon amb vocació internacional el pensament al voltant de la innovació urbana, i l’i-Lab, que planteja la ciutat com un laboratori d’experimentació que vol donar resposta als nous reptes i demandes de la ciutadania , a la vegada que impulsi un ús ètic i responsable de les dades i la tecnologia i en millori la sostenibilitat.

L’altre ‘actor’, és la multinacional Cisco Systems; que es converteix en aquest centre d’innovació i de demostració relacionat amb l’Internet de les coses i les ciutats intel·ligents. A més, la companyia impulsarà projectes col·laboratius amb empreses emergents, petites i mitjanes empreses i centres universitaris i de recerca de la ciutat.
 
Repassant una mica la història de Ca l’Alier

Els principis de Ca l’Alier es remunten -com tantes i tantes altres fàbriques d’aquesta zona de Sant Martí- al segle XIX.  L’any 1853, Josep Lucena presenta una instància a l’Ajuntament de Sant Martí de Provençals, sol·licitant permís per a la construcció d’una fàbrica d’estampats. Entre 1875 i 1876 es van construir les dues naus i el portal que actualment s’ha restaurat. A finals de 1909, Pere Alier compra la fàbrica als descendents de la família  Lucena  per 130.000 pessetes de l'època. La reformarà i ampliarà per a la fabricació de sacs, xarxes de pesca i fils de lli, cànem i jute. A partir dels anys 20 aparèixen les noves fibres artificials que competeixen amb les tradicionals fibres naturals. Aquest fet afecta el negoci i s’inicia una nova fase centrada en la fabricació de sacs, lones i altres teixits de jute.

I durant l’etapa final de la vida de la fàbrica és arrendada a diversos artesans. Més endavant, entre 2005 i 2007 hi van haver diversos incendis, deixant la fàbrica en estat ruinós.

L’any 2011, l’Ajuntament de Barcelona es fa càrrec de l’edifici i aprova la conversió en un equipament tècnico-administratiu per a afavorir la innovació i la sostenibilitat: i és aquí quan neix el nou Ca l’Alier.