OBRA

CA / ES / EN
Obra BCN: Observatori per a la Rehabilitació Arquitectònica de Barcelona


	

Notícies

EMAV a Can Batlló

8/07/2019

El proppassat 2 de juliol, l’OBRA va realitzar una visita guiada -amb la col·laboració de l’arquitecte Josep Maria Julià- al flamant edifici de l’EMAV (Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona), a l’antic complex fabril de Can Batlló (districte de Sants-Montjuïc).
 
Aquest projecte, que ara veu la llum després de dos anys de construcció- desenvolupa el programa d’aquesta escola municipal a la nau número 7, convertint-se en la pedra angular del procés d’obertura definitiu de tot el recinte de Can Batlló a la ciutat. L’accés a l'edifici se situa a la part posterior del mateix, posant en valor el conjunt fabril i potenciant l'activitat dels antics carrers industrials.
 
La proposta parteix de la voluntat manifesta d’abordar tota intervenció en el patrimoni arquitectònic des del respecte cap als trets tipològics originals i, alhora, des de la seva condició reversible. Així doncs, es decideix d’ubicar, d’una banda, el programa de menor dimensió i major repetició en la planta baixa, ja que l’estructura de pilars existent, densa i modular, en permet una millor adaptació. D’altra banda, s’ubiquen els espais de major dimensió en planta primera, ja que la seves estructures encavallades permeten disposar d’espais més diàfans per a l’activitat requerida. La proposta ofereix en tot moment, una lectura clara i diferenciada entre l’arquitectura industrial preexistent i la implantació dels nous usos.
 
També, i per a donar cabuda a tot el programa i aprofitar la gran alçada disponible de la planta baixa, es construeix un cos central amb dos nivells que, a manera de ‘gran moble’, permet allotjar l’aulari i la zona d’administració de l’escola. La situació estratègica d’aquest moble permet ordenar els seus espais circumdants, com la recepció, la mediateca i els armariets d’alumnes. La permeabilitat del mateix, en el seu centre i extrems, així com entre plantes, ofereix múltiples espais de trobada i recorreguts alternatius per als usuaris del centre. La introspecció del nivell de l’aulari, contrasta amb la zona d’administració, a l’entresòl, completament oberta a l’exterior amb vistes cap a la Gran Via i el parc de Can Batlló.
 
Al primer pis de l’edifici, un altre moble lineal situat al llarg de la primera crugia allibera un generós espai de distribució que, per les seves mides, permet ser utilitzat per a diverses activitats del centre: foyer de la sala d’actes, espai de treball dels alumnes o espai per a exposicions. Aquest acull els estudis de ràdio, bucs d’assaigs, camerinos i estudis de fotografia. Al travessar aquest ‘moble’, s’accedeix a la segona crugia de la nau on s’ubiquen els espais que requereixen de grans llums estructurals, així com d’una absoluta estanqueïtat lumínica i acústica, els espais d’actes i d’enregistrament audiovisual.  
 
El projecte preserva i emfasitza els trets tipològics de l'arquitectura industrial existent: ordre, repetició i simplicitat estructural. Per aquest motiu es treballa amb un sistema estructural seriat de costelles de fusta, que ofereix la màxima transparència frontal dels nous cossos interiors i alhora garanteix una total privacitat de les seves activitats des d’una visió distant.   
 
El cos lateral adossat a les naus, es preserva i allotja el vestíbul principal, els nuclis de comunicacions verticals, els banys, així com tots els espais per a instal·lacions. Atesa la dimensió de l’edifici, s’ubiquen, als seus extrems, dues escales addicionals, que funcionen ordinàriament com escales de comunicació entre plantes, així com per a accedir a la coberta per al manteniment de les instal·lacions.
 
 
La voluntat de comunicar la vida de l’edifici també determina el tractament exterior de les façanes, que permeten llegir en tot moment les diferents etapes de construcció i reforma de la nau. Es recuperen els elements deteriorats i trencats de la mateixa, i es ceguen les obertures de la planta primera, expressant a l’exterior de l’edifici la implantació dels nous usos. La gran visibilitat de la coberta de la nau des de la Gran Via de les Corts Catalanes desencadena una actuació que emfasitza la seva condició de ‘cinquena façana’. Per aquest motiu, i de forma anàloga a d’altres equipaments públics de la ciutat coetanis a la construcció de la fàbrica com mercats, hospitals o escoles, es proposa una coberta lleugera ornamentada que integra una col·lecció de lluernaris que milloren les condicions d’il·luminació natural de l’espai vestibular de planta primera.
 
L’obertura a la Gran Via es completa amb un talús enjardinat, amb un arbrat caducifoli que contribueix a la regulació natural de la incidència solar directa a l’interior de l’edifici segons l’estació de l’any.
 
Com a petit colofó, destacar també un petit i singular edifici que farà de cantina, i que està ubicat a pocs metres d’aquesta nau de l’EMAV, concretament en una zona més a prop de l’Avinguda del Carrilet.   
 
 
Can Batlló: la transformació d’un dels darrers polígons industrials que encara funcionen com a tal a Barcelona
 
 
Des del seu naixement, l’any 1878, als terrenys de Can Mangala, annexes a l’antiga “Carretera del Llobregat”, el recinte de Can Batlló i el barri de la Bordeta han evolucionat en paral·lel al creixement i transformació de la ciutat de Barcelona. Un Can Batlló que, per cert, aprofitava les vies de comunicació que tenia al voltant per a relacionar-se amb la resta de la Península Ibèrica. A més del port, que també tenint-lo relativament a prop, servia de punt d’entrada/sortida de matèries primeres.  
 
Serà l’any 1880 quan comença a funcionar –sota la raó social de ‘Sobrinos de Juan Batlló’- com a fàbrica tèxtil.
 
Així, després d’una llarga evolució, que inclou des de la construcció dels successius blocs amb l’auge de l’activitat industrial (on bàsicament s’hi van fer tots els processos del ram del tèxtil: filats, estampats, sintètics...), que va durar fins ben entrats els anys 70 del segle XX i fins a la recent autogestió de part del recinte, la voluntat d’obrir Can Batlló a la Gran Via i al barri que l’envolta ha estat una realitat urgent i prioritària.
 
El recinte fabril va ser construït per l’enginyer Juan A. Molinero a finals dels anys 70 del segle XIX. Les naus ocupen una extensió de 43.700 metres quadrats i la seva època de màxima esplendor va ser els famosos anys 20 del segle passat, quan la fàbrica tenia més de 1.000 treballadors, dues centrals de vapor i 900 telers.
 
Després de la Guerra Civil, el totpoderós -i en certa manera tèrbol- empresari Julio Muñoz Ramonet passarà a ser el propietari del recinte de la Bordeta.   
 
L’any 1964 la fàbrica va cessar la seva activitat i els locals els van ocupar diverses indústries. I tot l’espai va quedar dividit en petits tallers amb diversos propietaris. Amb el pas del temps i amb l’evolució i els canvis a l’urbs, el complex es va anar venent entre diverses immobiliàries: Immobiliària Lles, i més tard Immogaudir.
 
L’any 1976 el PGM va planificar els metres quadrats de zona verda i els destinats a  equipaments. Això va fer sorgir del teixit associatiu del barri un moviment que reivindiqués  uns usos públics -en forma de zona verda i equipaments- per al  barri de la Bordeta.  Aquestes reivindicacions van topar frontalment amb les voluntats dels propietaris els quals formaven majoria a la Junta de Compensació que es va formar.
 
El projecte va quedar encallat més de 30 anys. Finalment, als anys 2009-2011 es va aconseguir la cessió per part de la propietat privada, d’alguns solars per a ús d’estacionament de cotxes i per a usos provisionals d’entitats del barri (conveni signat el juny de 2011) amb l’aleshores alcalde de la ciutat, Jordi Hereu.
 
El nou govern de la ciutat (amb Xavier Trias al capdavant) sorgit de les eleccions del 28 de maig de 2011 potencia el canvi del sistema urbanístic, passant de compensació a cooperació i arribant a un acord amb la propietat. Això suposa desencallar definitivament una situació que semblava impossible de canviar.
 
A la vegada que s’inicien les primeres indemnitzacions a petits propietaris i es reallotgen indústries, es procedeix a cedir de manera anticipada locals de naus industrials per a usos veïnals. (Bloc 11-dins el recinte- i Bloc 1 del c/ Amadeu Oller per al magatzem del Banc d’aliments).
 
L’11 de juny de 2011 és la data de l’entrada popular per part de veïns i entitats al recinte;  i a partir d’aquell moment, es treballa colze a colze amb una comissió de veïns que porten la gestió dels primers locals del Bloc 11. Alhora es presenta -per part de la plataforma de Can Batlló- un ventall d’avantprojectes de propostes d’utilització de les diverses naus de la zona.
Les primeres activitats que estan funcionant de manera autogestionada són, una biblioteca, un auditori per a concerts i un espai-punt de trobada, mentre s’estan adequant altres locals, per a possibilitar altres usos a projectes que es van consensuant.
 
La plataforma de Can Batlló aglutina gairebé a 200 persones  i de manera assembleària decideixen les actuacions a fer i a plantejar a l’Ajuntament. A tall d’exemple, un dels projectes importants que s’ha desenvolupat és el ‘Projecte Espai per Iniciatives d’Economia social’ amb l’assessorament de Barcelona Activa (l’anomenat Espai Coopolis).
 
A la vegada, durant l’any 2013 es van fer els primers enderrocs i es va impulsar –per part de l’antic Patronat Municipal de l’Habitatge- la construcció de la primera tanda de pisos de protecció oficial (UP4 i UP8) els quals ja han finalitzat la seva construcció. En total, sumen una cinquantena d’habitatges de protecció oficial. Mentre que la UP6, amb 33 habitatges, la va construir Sogeur (actual ‘Solucions’); i la UP7 la va tirar endavant la cooperativa La Borda. Tots aquests edificis també són acabats i en ús. Respecte dels operadors privats: Corp SL ja ha acabat – a la UP3- els 130 habitatges de protecció oficial concertats. I, finalment, a l’àmbit adjunt de la Magòria, Via Célere va construir i està en servei un edifici amb 185 habitatges en règim lliure. I Premier està acabant un altre edifici amb 31 habitatges lliures.
 
Resumint, Can Batlló s’ha dividit en 3 sectors: el sector 1 (el que s’ha pogut desenvolupar més amb projectes autogestionats pel teixit associatiu); el sector 2 –on el bloc 8 (nau central) és la ‘joia de la Corona’  -urbanísticament parlant- ja que hi anirà l’Arxiu de la Ciutat de Barcelona; i el sector de Magòria, on hi ha previst desenvolupar tota la zona esportiva projectada.
 
Pel que fa a l’actualitat, el bloc 11 del complex de Can Batlló és ja una realitat i a la vegada una mostra de que amb la voluntat d’entitats i associacions amb capacitat d’elaborar, presentar i gestionar projectes en benefici de la comunitat, conjuntament amb un fort compromís d’una Administració local decidida a fer realitat allò que fa anys era un simple somni; aconseguir la tan desitjada reforma urbanística (PERI de Can Batlló) amb un model de gestió consensuat i treballat coordinadament amb el teixit associatiu dels barris.
 
Agraïments: Josep Maria Julià i Josep Cuadras