Bienal de Venècia

Representació de Catalunya a la Bienal de Venècia

La Bienal de Venècia és una de les institucions culturals més importants del món, i està subvencionada per l’estat italià. És la institució encarregada d’esdeveniments com l’Exposició Internacional d’Art de Venècia o el Festival de Cine de Venècia. Demà és l’inici de la  14a Exposició Internacional d’Arquitectura de Venècia, que és l’event d’enguany. 

14a Exposició Internacional d’Arquitectura de Venècia

El títol escollit per Rem Koolhass, comissari d’aquesta edició de l’exposició, és “FONAMENTS”. Koolhaas va declarar que “FONAMENTS serà una Bienal d’arquitectura, no dels arquitectes”. É a dir, la intenció és que FONAMENTS se centri en les històries: en els elements inevitables de tota l’arquitetura utilitzada per a qualsevol arquitecte, en qualsevol lloc i en qualsevol moment, i en l’evolució de l’arquitectura nacional dels últims 100 anys.

Ara per fi ja podem comprovar si s’ha satisfet la voluntat inicial de Kookhaas: que els pavellons nacionals tinguin un alt grau de coordinació i coherència, i que els diferents països representats participin amb el tema “Absorció de la Modernitat 1914-2014″. La idea és que, cada país, a la seva manera, mostri el procés de la supressió de les característiques nacionals en favor de l’adopció gairebé univeral d’un sol llenguatge modern.

La 14a Exposició Internacional d’arquitectura de Venècia també presentarà, com és habitual, les participacions nacionals amb les seves pròpies exposicions als pavellons dels Giardini i l’Arsenale, i al centre històric de Venècia.

El pavelló català a la Bienal de Venècia

La representació catalana a la Bienal de Venècia d’enguany, reivindicarà la “modernitat” dels principis arquitectònics, ètics i socials de Josep Maria Jujol (col·laborador d’Antoni Gaudí).

Bienal de VenèciaJosep Torrents, comisari escollit per a liderar aquest projecte a la bienal, ha ressaltat que l’exposició partirà de la Casa Bofarull de Jujol, una casa rural del segle XVI que l’arquitecte va reformar. Així, seguint amb les directrius marcades pel gema “Absorció de la Modernitat 1914-2014, s’intenta buscar les arrels de l’arquitectura actual mostrant la capacitat dels arquitectes catalans de barrejar allò nou amb allò antic. Es tracta de la reivindicació d’un model d’arquitectura que alimenta el present amb les arrels de l’arquitectura del passat.

Lluís Domènech, el president del jurat encarregat d’escollir Torrents com a comissari (per encàrrec de l’Institut Ramon Llull) va declarar que el projecte “reivindica els valors ètics i estètics de l’arquitectura”.

Els dies que segueixen veurem quin és l’èxit d’aquesta obra.