Filharmònica Premi Arquitectura Contemporània

Premi d’Arquitectura Contemporània Mies Van Der Rohe 2015

El Premi d’Arquitectura Contemporània Mies van der Rohe 2015 l’han rebut els arquitectes establerts a Barcelona, Alberto Veiga i Fabrizio Barozzi, pel projecte de la Filharmònica de la ciutat polonesa de Szczecin.

La Fundació Mies Van Der Rohe de Barcelona atorga cada 2 anys el premi Mies European Union Prize, que és seleccionat per un jurat internacional. A banda de l’obra guanyadora del premi, les altres obres finalistes d’aquesta XIV edició del Premi d’Arquitectura Contemporània van ser el Museu d’Art de Ravensburg (Alemanya), el Museu Marítim de Dinamarca a Helsingor, el celler Antinori a Bargino-San Casciano Val di Pesa (Itàlia) i el Centre d’Estudiants Saw Swee Hock de la London School of Economics (Regne Unit).

Finalistes del Premi d'Arquitectura Contemporània

Filharmònica de Szczecin,  Premi d’Arquitectura Contemporània Mies Van Der Rohe 2015

L’edifici de la Filharmònica de Szczecin, a Polònia, és obra de l’estudi barceloní Barozzi-Veiga. El projecte, liderat pel gallec Alberto Veiga i l’italià Fabrizio Barozzi ha comptat també amb la col·laboració de Studio A4 per a la realització d’aquest encàrrec.

L’edifici guanyador es va inaugurar l’octubre del 2014. Amb una cridanera façana blanca que s’il·lumina des de l’interior (també de color blanc) s’integra en la trama urbana de la ciutat, reproduint l’estructura de construccions properes. Segons els arquitectes, “deriva d’una interpretació personal de la realitat, ja que la façana no deixa de ser una acumulació de les casetes que donen identitat a aquesta ciutat”. Neguen que es tracti d’un edifici icònic: “encara que ho sembli, no ho és, no té cap virtuosisme.

L’edifici

La nova Filharmònica de Szczecin es troba al mateix lloc on antigament hi havia l’hisòric edifici del Konzerthaus (la desapareguda sala de concerts que va ser centre neuràlgic de la cultura musical de Szczecin durant més de 50 anys, i que no va sobreviure als atacs aeris dels alemanys durant la Segona Guerra Mundial).

El nou auditori contrasta amb l’arquitectura neoclàssica del Konzerthaus. Les façanes de vidre i la il·luminació LED de l’interior es conjuguen per a convertir la Filharmònica en un gegant cos lluminós, un enorme bloc de gel que contrasta amb la opacitat del paisatge urbà que l’envolta.

Filharmònica Premi Arquitectura Contemporània

L’interior de la Filharmònica acull un auditori, una sala de càmera per a 200 persones, un espai polivalent destinat a exposicions o conferències, i un vestíbul.

L’inici del projecte

Els arquitectes van presentar-se a un concurs públic convocat per l’Ajuntament de la ciutat, que tenia la idea de regenerar el teixit urbà bombardejat en la II Guerra Mundial i d’activar un barri. Els arquitectes asseguren que no era un projecte fàcil, ja que era el primer projecte d’envergadura que es feia a la ciutat des de la postguerra i per a la mateixa administració era un experiment.

Els guanyadors del premi d’arquitectura contemporània establerts a Barcelona, encara no tenen cap obra a la ciutat.  ”Estem presentat obres a concurs, però ara com ara no en tenim cap construïda. Vam venir a Barcelona gairebé per casualitat, però teníem clar que volíem fer una arquitectura de qualitat, i aquesta idea de tenir Europa com a marc de treball ha estat gairebé natural, no ha respost a cap necessitat”.

 En el mateix acte s’ha fet públic el guanyador del Premi Arquitecte Emergent, que ha recaigut aquesta vegada en la Casa de la Luz de Cilleros (Càceres), de l’estudi barceloní Arquitectura-G.