politiques de rehabilitacio als barris

L’Eixample de Barcelona d’Ildefons Cerdà convertit en Big Data

El projecte Urbanization.org ha traduït per primer cop a l’anglès i ha digitalitzat totes les dades de l’obra mestra d’Ildefons Cerdà, creador de l’Eixample de Barcelona. En aquest projecte s’ha plasmat en un mapa interactiu les dades estadístiques de la Barcelona de Cerdà i les del segle XXI.

Com era l’Eixample de Barcelona que va estudiar Ildefons Cerdà?

Quants habitatges hi havia al Raval o al barri Gòtic? Com han evolucionat els edificis públics de Ciutat Vella? Gràcies a l’innovador mapa interactiu en 3D que ha creat la plataforma Urbanization.org les dades d’abans i les d’ara cobren vida. Per fer-ho possible han utilitzat dades estadístiques que va recopilar fa 150 anys l’urbanista Ildefons Cerdà, per tal de demostrar que el disseny d’una ciutat té una clara influència en les condicions de vida dels seus habitants.

Eixample de Barcelona

Traducció a l’anglès i difusió internacional

Una de les grans idees que ha dut a terme la plataforma ha estat la de rescatar l’obra del pla Cerdà per traduir-la a l’anglès i digitalitzar totes les seves dades en format obert. Aquesta gran obra de Cerdà (titulada “La Teoria General d’Urbanització”) es va publicar l’any 1867 i es considera la primera teoria científica sobre la construcció de ciutats modernes i la primera que va utilitzar la paraula “urbanisme”.

La publicació d’aquesta obra en anglès, titulada General Theory of Urbanization, ha estat traduïda per Ángela Kay Bunnig i editada per l’IAAC i l’editorial barcelonesa de referència en arquitectura Actar. L’obra de l’autor de l’Eixample de Barcelona serà enviada als principals centres d’investigació i ja està programada una presentació d’aquesta a Harvard.

Eixample de Barcelona

L’obra convertida en Big Data

Totes les dades estadístiques de l’obra de l’urbanista barcelonès s’han convertit en un mapa en format 3D que permet visualitzar-les. De fet, és el primer cop que una ciutat té el Big Data de si mateixa durant el segle XIX.

Per la realització d’aquest mapa en format 3D van haver de buscar com visualitzar cada temàtica amb gràfics, com fer que els usuaris es poguessin descarregar arxius o com aconseguir fer mapes superposats. El resultat ha estat un conjunt de dades sobre la ciutat a disposició de tothom, en format modern i obert, perquè siguin útils per la Barcelona actual. Gràcies a aquest mapa es pot veure, per exemple, com en el barri Gòtic abans hi havia moltes més llars o com la població ha envellit notablement. El canvi més significatiu ha estat veure com l’índex de mortalitat ha baixat considerablement, un fet que ens indica que la ciutat de Barcelona ha progressat en qualitat de vida.

Eixample de Barcelona

En definitiva, el que volia dir-nos Cerdà amb la seva obra i ho va demostrar sobretot amb L’Eixample de Barcelona és que la gent abans moria amb més facilitat per culpa, en part, d’una ciutat mal dissenyada en la que gairebé no entrava llum solar i en la qual no hi havia suficients espais públics.