Panot de Barcelona flor

El panot de Barcelona al descobert

Quan pensem en el panot de Barcelona és inevitable relacionar-ho  amb el nom de l’arquitecte modernista Puig i Cadafalch. Si aprofundim una mica en el nostre coneixement, potser podríem arribar a connectar-ho també amb la ciutat de París com a primera ciutat on aquest disseny va ser exportat. El fet és que, els últims estudis que ha fet la professora Danae Esparza, ens han aportat novetats significatives que no ens permeten posar la mà al foc per cap dels dos fets anteriorment comentats.

Què no sabem del panot de Barcelona?

Aquest tipus de disseny de paviment va néixer oficialment a principis de segle XX arrel del desenvolupament de l’Eixample de Barcelona. En ple modernisme, on destacaven arquitectes com Josep Maria Jujol i després d’un concurs públic el 1906, es van presentar 5 tipus de panot dels quals podem afirmar que un parell ja es comercialitzaven anteriorment. Per exemple, el panot de quatre pastilles o el de cercles concèntrics ja apareixia anteriorment en catàlegs de fabricants però el disseny de la flor, que és el típic de Barcelona, no hi apareixia.

5 panots de barcelona

L’autor del panot de Barcelona

El primer fet que s’ha desmuntat ha estat la relació entre el panot de la flor i la rajola de l’entrada de la Casa Amatller del passeig de Gràcia. Després d’una rehabilitació d’aquesta última s’ha pogut demostrar que ni és el mateix disseny ni estan fetes del mateix material. Així doncs, després de celebrar els 150 anys del naixement d’un dels mestres del modernisme,  malauradament no hi ha cap evidència que ens faci poder afirmar que el disseny és de Puig i Cadafalch.

panot de barcelona casa amatller

El 1907 i després d’un concurs públic, la gran constructora Escofet va fer-se amb l’obra del pavimentat de l’Eixample. Casualment, la primera vorera de panots documentada a Barcelona era del 1894 i estava davant de la seva tenda. A més a més, el primer catàleg on podem trobar panots exteriors també el firma la mateixa empresa. Tot sembla indicar doncs que seria aquesta empresa la responsable encara que no podem afirmar-ho al 100%.

Calçades portugueses

La segona novetat que ens ha aportat la investigadora ha estat el descobriment de la primera “calçada portuguesa” fora del seu propi país. Esparza afirma que un empresari portuguès va patentar la tècnica a Madrid y després l’empresari català Joaquin Marimón va comprar la llicència. Aquest va proposar a l’Ajuntament de Barcelona el producte i passats diversos tràmits es va acabar ornamentant l’actual passeig de Lluís Companys. A l’acabar la patent, es van seguir construint aquest tipus de calçades encara que actualment ja no en queda cap per la dificultat que suposava mantenir-les sense conèixer la tècnica.

Panot Barcelona

No només són edificis modernistes dels quals tenim noves notícies, aquestes doncs són les principals novetats que ens ha aportat l’últim estudi sobre el panot de Barcelona, un tema que segueix sent investigat i que promet nous descobriments als quals estarem molt atents.